Criança conscient

La gelosia entre germans

La gelosia és un dels temes estrella entre els pares que tenim dos o més fills, perquè segur que ens afectarà a casa en un moment o altre. Cal ser conscient però, que com a pares, no podem pretendre anul·lar aquest sentiment, la gelosia és natural i anirà apareixent fem el que fem. Si el nostre objectiu és suprimir-la, estem destinats al fracàs. Toquem de peus a terra: no existeixen germans al món que no se sentin mai gelosos l’un de l’altre. Un objectiu realista, doncs, serà, per una banda crear les condicions adequades perquè aquest sentiment aflori poc i, per l’altra, ajudar a navegar, a transitar els moments de gelosia, perquè es converteixin en moments de creixement personal dels nostres fills.

Sentir-se gelós és normal i, repeteixo, natural. S’hi senten els nens i també els adults. La diferència és que nosaltres tenim un neo-còrtex ben desenvolupat que treballa conjuntament amb l’amígdala per gestionar les nostres emocions des de la racionalitat, i ells no. I per això necessiten la nostra ajuda.

Si el nostre objectiu és suprimir la gelosia, estem destinats al fracàs.

Si tens germans, para un moment, tanca els ulls, i intenta recordar una escena de la teva infància en el què et sentissis gelós (si no en tens, et servirà un cosí o un amic de la infància). Que recordes? Potser aquell nus que se’t feia a l’estómac? Aquella sensació d’injustícia i incomprensió? Aquella tristesa que t’envaïa?  I què t’hauria agradat que et digués la teva mare en aquell moment? Això és el que sent el teu fill quan està gelós. No ho pot controlar. No pot dir-se a ell mateix “para, t’estàs muntant tu la películ·la” com podries fer tu ara. Inevitablement, sense poder escollir, es veu arrossegat per aquest sentiment.

Com el pots ajudar?

El primer, és donar-li les eines perquè pugui entendre què li està passant. Explica-li que d’aquest malestar que nota se’n diu estar gelós. Que és normal sentir-ho a vegades, i que com totes les emocions, de tant en tant ve i se’n va. Parla-li de quan tu eres petit, d’algun moment en què et vas sentir gelós. Sentir que a tu també t’ha passat l’ajudarà a entendre que el què sent no té res de dolent (perquè la gelosia no té res de dolent, el que podem considerar “dolent”, en tot cas, és alguns dels comportaments que se’n deriven, però no l’emoció en sí). Així, l’alliberaràs del sentiment de culpa que sovint acompanya la gelosia i podrà concebre que es pot estimar un germà i estar-ne gelós a la vegada, que una cosa no exclou l’altra.

Fes-li saber que sempre que se senti així pot venir a dir-t’ho, i que tu sempre l’entendràs. Crear una atmosfera de comprensió a casa serà molt positiu. El millor que li pot passar a un nen quan està gelós és que pugui anar als seus pares i dir-los “mama, em sembla que estic gelós” i que ella li respongui amb una abraçada ben càlida.

Si el fill que està gelós és petit, pots explicar-li recreant una situació amb ninos o a través d’un conte senzill inventat, on hi passi el quelcom similar al què passa a casa vostra. Si, per exemple, la gelosia es desencadena per l’arribada d’un nou germà, li pots explicar la història d’un os que se sent gelós quan la mare ossa cuida l’osset que acaba de néixer i llavors necessita moltes abraçades i mimos de la mare ossa per tornar a sentir-se bé. També et pot ser útil la història de l’espelma.

En segon lloc, para molta atenció en no comparar. Això ja ho sabem, és allò que tothom diu, però aconseguir-ho requereix, com a mínim al principi, un esforç conscient considerable, perquè moltes vegades ni ens n’adonem que ho fem: “mira, el Pol ja porta el pijama”, “el Pol ja s’ha rentat les dents”, el Pol ja s’ha posat les sabates”… Cada una d’elles, per si sola, no sembla que hagi de provocar cap sentiment envers el Pol, però quan en sens tres o quatre d’aquestes cada dia, és fàcil començar a pensar “ja està, el Pol, que sempre ho fa tot a la primera, el senyoret perfecte!”

No utilitzis la competició per aconseguir que facin el què vols. En lloc de “a veure qui seu primer a la cadireta del cotxe” podem dir “a veure com de ràpid aconseguim pujar al cotxe!” o en tot cas, utilitza la competició contra l’adult, no entre germans: “a veure si aconseguiu pujar al cotxe abans que jo!”

Dedica un temps a cada un dels fills individualment cada dia. Encara que només siguin 10 minuts. Encara que et sembli que no tens temps, en cara que et sembli impossible, pensa que és una inversió de futur que t’estalviarà molts maldecaps. El conte abans d’anar a dormir és un bon moment, però si tens l’oportunitat de trobar aquests 10 minuts durant el dia, és molt millor dedicar aquesta estona a fer el que el teu fill vulgui fer. Entra en el seu món. Sigues el capità Garfi intentant atrapar a Peter Pan, seu a terra a construir amb els seus blocs, juga a vestir nines, feu curses pel passadís… el que sigui. Deixa que ell dirigeixi i dedica-li aquests minuts. Res li recarregarà les piles igual que això.

I el més important (i més difícil)… hem d’aprendre a gestionar els moments de conflicte. Estem acostumats a entrar en escena, jutjar i decidir: “tu ja hi has jugat molt, amb el camió, deixa-li una estona a la teva germana”. Aquest tipus d’intervenció fa que:

  • Sempre depenguin de nosaltres quan tenen un conflicte
  • A vegades un, a vegades l’altre, senti que no hi ha dret, que no l’entens, que sempre (perquè per ells serà “sempre”) et poses del costat de l’altre
  • Sovint siguis realment injusta (perquè no saps el què ha passat mentre no hi eres, o el que va passar ahir, o la setmana passada)

En lloc d’això, hem d’aprendre a mediar, a ser neutrals, a ajudar-los a trobar les seves solucions. D’aquesta manera els estarem proveint d’unes eines que els serviran en les seves relacions socials al llarg de de la seva vida. I això com es fa això? T’ho explico aquí.

També cal que repensem com enfoquem el tema de compartir a casa nostra. Tendim a decidir què han de compartir els nostres fills, quan i de quina manera. Això, en sí, xoca frontalment amb la idea de compartir, que hauria de ser gaudir donant a l’altre. Resulta que “obligar” a compartir és contraproduent. Quan ens obliguen a compartir ens aferrem més als objectes i ens és més difícil allargar la mà amablement i dir “té”. A compartim? Hi trobaràs molta més informació sobre aquest tema.

 


Recapitulem…

- Explica-li què és la gelosia
- Mostra't sempre comprensiva amb els seus sentiments
-No comparis
- No potenciïs la competició
- Dedica un temps diari a cada un dels fills individualment
- Fes de mediador en els seus conflictes, no de jutge
- Replanteja't com enfoqueu el tema de compartir

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.