Criança conscient

Què li dic 1: donar alternatives

Si no has llegit Si no renyo, crido, castigo, ni amenaço… què faig?? et convido a fer-ho abans de continuar.

Que ens prohibeixin fer una cosa no ens agrada. És més, ens fa venir més ganes de fer-la. En lloc de prohibir, podem mirar de redirigir:

  • Uauu! Sembla que t’ho estàs passant bomba llençant les peces de construcció per tot arreu! Sembla divertit de debò, però també perillós. Si tens ganes de llençar coses, pots llençar coto-fluix. A més, semblarà que hagi nevat dins de casa! (després, evidentment, caldrà recollir-ho).
  • Ostres! Quina idea això de pintar-te la samarreta amb el retolador! És xulo pintar la roba! Si pintem la roba maca, però, després no tindrem res decent per posar-nos. Ja ho tinc! Acompanya’m a buscar uns samarreta d’anar per casa i així la podràs decorar com més t’agradi.

Un cop estiguin acostumats a què els donem alternatives, fins i tot els podem animar a trobar-ne ells mateixos:

  • Caram! Ja veig que us ho esteu passant la mar de bé fent música amb aquests pots i pals! Quin sarau! Amb l’hora que és, però, els veïns potser es queixaran. Quina solució se us acut?

Quan donem alternatives, els infants senten les seves necessitats respectades (sí, saltar, córrer, i fins i tot tirar coses enlaire poden ser “necessitats”) i nosaltres ens podem quedar tranquils deixant que aquesta necessitat sigui satisfeta d’una manera que no ens molesti.

A més, quan ajudem els nens a pensar en alternatives, potenciem la seva creativitat i la seva capacitat imaginativa. Us en fareu creus de les idees que poden arribar a tenir!

A casa, quan la Duna i jo estem en desacord, sovint busquem el que en anglès es diu una win-win: una solució en la què les dues parts hi surtin guanyant. Si, per exemple, jo vull que reculli les joguines i ella vol seguir jugant amb el carretó, podem arribar a l’acord que recollirà totes les joguines transportant-les del terra al seu lloc en carretó. A ella li encanta buscar win-wins, les seves propostes sempre comencen amb un “què et sembla si…?” i de vegades, no s’ajusten gens a les meves expectatives. En aquest cas, no cal perdre la paciència, simplement la negociació serà més llarga.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.