Criança conscient

Respondre en lloc de reaccionar 2: canvia de perspectiva

Per gestionar els conflictes amb els petits de la casa de la millor manera possible, ens cal aprendre a mantenir la calma. T’animo a llegir “Respondre en lloc de reaccionar 1: aprèn a calmar-te” si encara no ho has fet.

De tota manera, aprendre a calmar-nos i canviar la perspectiva són dues estratègies que es complementen. Ens serà útil començar a aplicar-les de manera simultània, perquè diguem que es retroalimenten: canviar de perspectiva ens ajudarà a mantenir la calma, i si estem calmats ens serà més fàcil veure les coses des d’un altre angle.

Convé que repensem les idees que ens venen al cap de manera espontània quan el nostre fill en fa alguna. Tendim a sentir una veueta dins nostre que ens diu “l’he de posar a ratlla”, “això no l’hi puc permetre”, perquè en general aquest és el discurs que impera a la nostra societat.

És important que entenguem una cosa molt senzilla però que ho pot capgirar tot: quan un infant es “porta malament”, no ho fa per fer-nos passar una mala estona a nosaltres, ho fa perquè ho està passant malament ell. El comportament del nostre fill ens dóna una informació molt valuosa i cal que l’intentem llegir. Ens està dient que, dins seu, alguna cosa no va del tot bé. Potser necessita cridar la nostra atenció perquè des que hem arribat de l’escola que estem embolicats amb el sopar, la rentadora, l’escombra o els pijames. O potser ha tingut un dia difícil a l’escola i necessita una vàlvula d’escapament. Potser és tan simple com que està cansat o té gana. Posa’t les ulleres emocionals i mira més enllà del comportament en qüestió: Què és el què l’ha fet actuar d’aquesta manera? Com se sent? Té motius per estar gelós? Frustrat? Esgotat? Enfadat? Mort de por?

Quan un infant es “porta malament”, no ho fa per fer-nos passar una mala estona a nosaltres, ho fa perquè ho està passant malament ell.

Sigui com sigui, és evident que quan el teu fill se sent content i satisfet no té necessitat de, per exemple, fer volar un got pels aires. No sempre podràs desxifrar quina és la causa del seu malestar, sou dues persones diferents i passeu part de la vostra vida separats, no pots conèixer tot el què li afecta (de fet, nosaltres, adults, a vegades estem de mal humor i no sabem perquè). El que sí que pots fer, però, és mirar de comprendre’l. Ho està passant malament. El seu neo-còrtex (la part del cervell que ens permet regular les nostres emocions) encara no és prou madur, necessita la teva ajuda per aprendre a autoregular-se.

Una sola paraula clau:

Empatia

Si ets capaç d’empatitzar amb el teu fill en moments de conflicte, la teva reacció canviarà automàticament. Això no vol dir que hagis de tolerar gots volant per la cuina, no, no tot està permès. Però pots ser comprensiu a la vegada que marques uns límits clars i sòlids.

“Oh, reina, deus estar molt enrabiada per haver llençat el got així! Vine que et faci una bona abraçada! Tots ens enrabiem a vegades, però això no vol dir que puguem tirar les coses d’aquesta manera. Anem, t’acompanyo a buscar la fregona perquè puguis netejar tot aquest xipoller.” (assumeixo que el got era de plàstic, sinó, i depenent de l’edat, seria més aviat “anem, jo recullo els vidres i tu fregues tot aquest xipoller).

 


Recapitulem…

Quan el teu fill en fa alguna…

- Recorda: no se sent bé, ara et necessita més que mai
- Intenta llegir més enllà: què t'indica aquest comportament?
- Empatitza: sent el que sent ell
- Estableix els límits necessaris

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.