Joc

Per què promovem el joc independent

La capacitat de jugar sol/a una bona estona és bàsica per al desenvolupament del nen/a. Potser ho hem sentit a dir, però potser no ens hem parat prou a pensar per què ho és. A Creixem junts, el joc juga un paper molt important (el joc juga, hehe), i avui us vull explicar perquè.

Quan juguem sols, fem treballar el múscul de la imaginació i la creativitat. I per què és important això? Per mi, no es tracta de ser creatius per innovar o poder aconseguir una bona feina en el futur.  Del què es tracta és de què, si som imaginatius, som capaços de trobar solucions als nostres problemes amb més facilitat. Sabem crear alternatives, ens sentim menys frustrats. És una qualitat que ens ajuda a nivell pràctic, en el nostre dia a dia, tinguem l’edat que tinguem.

A més, quan un nen juga de manera independent, es pot endinsar en petits mons imaginaris. Són mons autocreats a partir de les pròpies experiències o d’allò que veu al seu voltant. D’aquesta manera, aconsegueix explorar territoris inabastables, pot familiaritzar-se amb realitats que no li són pròpies. Quan un infant juga a cuidar nines, està experimentant amb el rol de l’adult, està mirant el món des d’una perspectiva nova. Si juga amb animals, està integrant els seus coneixements: el lleó es vol menjar la zebra, el gat s’enfila a la teulada o les gallines viuen totes juntes al corral.

D’altra banda, un nen que sap jugar sol, és un nen amb més autonomia. Durant el joc, és ell qui es fa càrrec d’ell mateix, i és ell qui es fa càrrec del què passa en el seu minimón. Ser autònoms ens fa sentir més realitzats. Ens veiem capaços, guanyem autoestima i  confiança en nosaltres mateixos.

Si som imaginatius, som capaços de trobar solucions als nostres problemes amb més facilitat. Sabem crear alternatives, ens sentim menys frustrats.

Però el joc independent no és important només per al desenvolupament dels nens. Que els nostres fills sàpiguen jugar a la seva ens dóna ales també a nosaltres, perquè gaudim de més aire. Mentre ells juguen nosaltres podem seure i llegir o fer el sopar amb calma o dutxar-nos o posar a dormir un nadó.

Hi ha nens i nenes a qui els resulta fàcil jugar sols i d’altres a qui els costa més. Com tot, va a caràcters i personalitats. D’altra banda, el factor de l’edat també hi influeix molt. Es considera que l’edat “de manual” en què els nens comencen a jugar sols és cap als 3 anys. Com tot, això és mooolt relatiu. Hi ha nens que ho fan molt abans i nens que ho fan més tard, i tot entra dins de la normalitat. També cal veure com definim això de “jugar sol” per decidir a quina edat considerem que un nen comença a fer-ho. Sigui quin sigui el nostre cas, però, penso que crear les condicions adequades per facilitar el joc independent sempre serà positiu i incrementarà la durada i la qualitat del joc. Si t’interessa, en parlarem en profunditat a com promovem el joc independent.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Si continues navegant per aquest lloc web, vol dir que acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca